Que no ens robin el mes d'abril

Diuen que el tercer dilluns del mes de gener és el dia més depriment de l'any. El Blue Monday. Un canal de viatges de la televisió britànica que ja ha passat a millor vida, Sky Travel, va encarregar un estudi el 2005 per saber quina és la data en què, realment, ens anirien bé unes vacances. Una curiosa campanya publicitària dirigida per un professor de Psicologia, Clif Arnall, que va determinar que hi ha un dia concret en què ens enfonsem en la misèria perquè és dilluns, perquè encara no hem cobrat, perquè els excessos nadalencs ens han deixat el compte corrent a zero, perquè constatem que el llarg llistat de bons propòsits que ens vam fer en començar l'any no el durem mai a terme, perquè fa mal temps... Vaja, un dia per quedar-se al llit. És tan bonic el nom de Blue Monday i semblen tan contundents els arguments esgrimits per Arnall que em sap greu contradir-lo però, indubtablement, el dia més depriment de l'any és el darrer diumenge d'octubre. Aquell dia que ens regalen una hora i ens la fan pagar a preu d'or, escurçant-nos les tardes sense misericòrdia, endinsant-nos en un hivern anticipat. Sentirem la tristor avorrida que desprenen els diumenges, que s'enganxa a la roba com l'olor d'hospital. Com els sofregits dels bars de menú barat. Potser per això pago tan a gust la penyora que ens exigeixen aquest cap de setmana per alliberar la primavera. Seixanta tristos minuts em semblen un preu de ganga per tornar a veure la llum de les tardes sense fi. Per tornar a quedar-me hipnotitzada amb la primera rosella que alterarà la monotonia d'un marge de carretera, com una brosseta de confeti en el paisatge convidant a celebrar la vida. Amb la música secreta que semblen escriure les orenetes als pentagrames dels fils d'electricitat. Amb el sol ponent-se amb dramatisme en un horitzó que podríem tocar amb les mans. Voto per fer ara aquestes vacances ideals que proposava Sky Travel. Que per res del món ens robin el mes d'abril. Si de cas, deixeu-vos robar el cor i sempre tindreu una primavera de guàrdia a la qual retornar. Sé que sona cursi. Però compadeixo aquell que no sàpiga de què estic parlant. La primavera convida a estimar amb la desesperació d'un bolero. A viure. A arriscar. Encara que a una nit et despertis sense aire. És el que tenen els somnis: et poden portar tan lluny que t'espanten.

El retrovisor. (Segre 28-3-14)