Retorn al passat

Aquest títol em porta a finals dels vuitanta. Al cine Lumière, que ja no existeix. I no és perquè hi hagués vist la trilogia de Retorn al futur. Vaig quedar tan traumatitzada amb Teen Wolf que la sola invocació del nom del pobre Michel J. Fox em va allunyar molts anys de la mítica saga. M'hagués hagut de fer sospitar alguna cosa la traducció al castellà de la pel·lícula: De pelo en pecho. Ruboritzadora. En el meu record només s'han conservat uns pocs fotogrames que em mostren l'home llop jugant a bàsquet. Suficient. És més nítida la vergonya que vaig experimentar quan es va encendre el llum. Por irracional a trobar-te algú. Aquella desagradable sensació de sentir-te ridícula amb el teu intent de look entre gòtic i punk. Retorn al passat no és cap pel·lícula de Michael J. Fox. És un títol del 1947 protagonitzat per Robert Mitchum i Rhonda Fleming. A la memòria li agrada deixar paranys perquè et perdis. Perquè dubtis. Els records s'amaguen en un laberint en què Retorn al passat és una seqüela de Retorn al futur. I maleeixes la Viquipèdia per no donar-te la raó. Però el cert és que mirar enrere no és aixecar acta notarial d'una vida. Em quedo amb una cita de Mark Twain passada pel filtre de l'escriptor i guionista Pep Bras: “jo de petit podia recordar qualsevol cosa, hagués succeït o no”. El retrovisor distorsiona. Més que un espill, és un calidoscopi que juga amb les ombres de qui vas ser. He escrit el títol pensant en un dia dels primers noranta. Rebo l'encàrrec de fer un reportatge sobre l'arribada d'internet a Lleida. La informació és espessa i abstracta. Hi surten expressions tan demodé com infopista o infovia. De fons, ens acompanya un soroll d'ous ferrats gentilesa d'un mòdem que et fa posar en quarantena l'entusiasme de l'informàtic que t'assegura que les tres ve dobles canviaran el món i, sobretot, la manera de comunicar-nos. Jo en prenia nota i, secretament, planyia aquell noi que apostava amb tanta fermesa i determinació per una entelèquia. Sóc una visionària. L'informàtic era Sisco Sapena, que avui és director executiu de Lleida.net. Aquesta setmana, el meu escepticisme m'ha colpejat a la cara com un boomerang venjatiu. He estat un parell de dies sense connexió a internet. El món no s'ha acabat. Però em va semblar sentir al clatell l'alè dels quatre genets de l'apocalipsi.

El retrovisor. (Segre, 20-6-14)