Un guió d'Almodóvar

El 1983 Pedro Almodóvar estrena Entre tinieblas. Circuït undergound, que encara és molt lluny de ser una celebritat. O, en llenguatge de l'època, cinema d'art i assaig. Érem, oficialment, moderns i demòcrates. Feia vuit anys que havia mort Franco, però el franquisme gaudia de bona salut. Aquell mateix any el Fiscal General de l'Estat insta a obrir diligències contra el programa de Televisió Espanyola Caja de ritmos, que dirigia Carlos Tena. El motiu? Una cançó de Las Vulpes: Me gusta ser una zorra. Tena va dimitir, el programa es va suspendre i la polèmica va arribar al Congrés dels Diputats. Al cap d'uns mesos, una noia de només quinze anys es va suïcidar al reformatori Nostra Senyora del Pilar de San Fernado de Henares. La versió oficial és que va caure d'un tercer pis quan intentava fugir del centre, però les portes eren obertes i ella anava amb roba interior. Difícil de creure. La mort d'aquesta adolescent posava en evidència que la realitat podia superar el delirant guió d'Almodóvar. Que per molt que Las Vulpes proclamessin que els agradava ser unes porques l'estricta moral putrefacta del nacionalcatolicisme encara condemnava noies que no havien comès cap més delicte que haver-se quedat embarassades sense estar casades. Així, com sona. Fins al 1984 no s'extingeix el Patronato de Protección a la Mujer. Una protecció molt curiosa. Hi havia nenes que hi feien cap perquè, senzillament, no tenien ningú. Però rebien tracte d'internes, com si haguessin d'expiar pecats inconfessables. El llibre de Consuelo García del Cid Las desterradas hijas de Eva recull testimonis esgarrifosos. Abusos de tota mena. “No et queixaves tant quan ho feies, puta!”, els deien les monges quan arribaven els dolors de part. Encarnación Hernández Clotet és una de les filles d'Eva que va passar-se deu anys en un reformatori sense haver fet res. La seua mare la va abandonar i el seu avi, republicà, estava a la presó. Aquest era el seu crim. Ella estava al convent de les Josefines, al carrer Acadèmia de Lleida. Descriu un infern de pallisses, fred i gana. Només tenia 11 anys, però la feien brodar aixovars amb disciplina militar. De Lleida va fer cap a Madrid, on va seguir tancada fins que va complir els 21 i, legalment major d'edat, va poder recuperar la llibertat. El que mai no podrà recuperar són els anys perduts.

El Retrovisor (Segre, 12-2-15)