Dotze homes de Juneda

Era Sant Cristòfol, com avui. Però pocs cotxes es podien portar a beneir el 10 de juliol de 1935. La misèria encara viatjava en carro fa vuitanta anys. Aquell dimecres no va fer massa calor. Trenta graus de màxima. L'estiu concedia una treva a la sempre inclement plana de Lleida. Però a Juneda l'ambient bullia. Dotze homes del poble es jutjaven aquell dia a Lleida pel que la premsa de l'època titulava “los sucesos de octubre”. Els fets d'octubre, aquella vaga general que va acabar amb una revolució a Astúries, amb la proclamació de l'efímer Estat català que només va durar deu hores i amb tot el govern de Lluís Companys a la presó. A Juneda hi va haver un mort, Ramon Rosinach. Nou mesos després de l'assassinat, dotze homes seien a la banqueta dels acusats. Inicialment, se n'havien detingut dinou. Josep Maria España, ex director general de l'Administració Local de la Generalitat, va ser l'advocat l'encarregat de defensar aquests pagesos per als quals es demanaven penes que anaven dels tres als vint anys de presó. El judici no es va allargar massa. El magistrat Olmedo va llegir la sentència dictada pel tribunal a última hora del dissabte 13 de juliol. Onze encausats eren absolts i qui es va considerar l'autor material del crim, Pere Aguilar, va ser condemnat a 14 anys i un dia de presó, a pagar una dotzena part dels costos del judici i a indemnitzar la família de la víctima amb 25.000 pessetes de l'època. Aquest membre de la Societat Obrera Campesina passaria uns quants estius sense segar ni batre. L'esperava el temible penal del Dueso. “Per entendre la violència revolucionària dels primers dies de la Guerra Civil ens hem de remuntar al 1934”. La repressió va ser brutal. Es van acomiadar gairebé tots els treballadors que van participar a la vaga. Al camp va ser tremendo, es desnonaven famílies que feia molts anys que treballaven les terres. Molta gent va quedar en una situació d'absolut desempar amb una trampa legal: el propietari al·legava que volia conrear els seus camps. L'historiador Jaume Barrull, professor emèrit de la UdL, fa notar que fins i tot en revistes de l'òrbita de la dreta catòlica s'advertia que era com a mínim sospitós que, de cop, sorgissin tantes vocacions de pagès entre les classes altes. Quan el Front Popular va guanyar les eleccions hi havia set de venjança.

El retrovisor (Segre, 10-7-15)