A
les fogueres de Sant Joan ja no s'hi cremen andròmines. Suposo que
s'ha guanyat en seguretat, però no acabo d'entendre què purifica i
renova un foc que s'alimenta d'estructures de fusta esblanqueïda de
tan nova, palets desmanegats que faran flamerades vistoses i poca
cosa més. El 1978 no hi havia tantes normatives. A les fogueres s'hi
cremaven mobles vells que s'asclaven perquè hi agafés millor el
foc. Capses plenes revistes que farien espurnes de tons verds i
blaus. Es feia una muntanyeta amb la intimitat del poble, exhibida
impúdicament tot el dia 23. Reconeixies l'entapissat d'alguna
cadira. Una estranya familiaritat. Era com si aquells objectes
inanimats, trets de context, cobressin una vida efímera just en el
moment que havien estat condemnats a mort. Algun any, un traçut
s'animava i es feia un gran ninot en què s'hi treballava moltes
hores malgrat saber del cert que aquella feina era fum, literalment.
El juny de 1978 la foguera de Bellpuig va estar presidida per un
monumental Mazinger Z. L'historiador de l'art Joan Yeguas ha rescatat
de l'oblit una foto d'Eudald Carbonell que al seu dia va publicar la
revista El
Pregoner d'Urgell.
Aquell robot de cartró resulta commovedor. Hi ha un parell de
xiquets que ara deuen tenir prop de cinquanta anys que desafien la
precària estabilitat del turó de fustes i capses d'origen divers i
dispers per veure de prop el protagonista dels dissabtes de la nostra
infància. La sèrie es va estrenar el 4 de març. Ja existia la
segona, l'UHF, però no hi feien res que ens interessés. La
seqüència sempre era la mateixa: el telediari sagrat dels grans, un
programa odiós que semblava que no s'acabava mai, El
canto de un duro.
I, per fi, Mazinger Z a dos quarts de quatre de la tarda. Un dia de
setembre, el malèfic baró Ashler, va aconseguir fer-se amb
l'aliatge zeta. Tot estava perdut. El Doctor Infern dominaria el món.
Aquella divendres se'ns va espatllar la tele. La dimensió del drama
era colossal. Vam anar a casa dels padrins. La seua tele s'enfundava
tan bon punt acabava el parte
i
era altament improbable que patís cap desperfecte. Però alguna cosa
no anava bé. “Corre
muchacho ya, no te detengas más...”
Aquella cançó no augurava res de bo. 16 de setembre: RTVE
cancel·lava per sorpresa Mazinger Z per emetre Orzowei, a qui
professaríem odi per tota l'eternitat.
El retrovisor (Segre 26-6-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada