El futur ja és passat

Aquesta setmana ens hem fet tots una mica més vells. El Delorean DMC-12 que feia de màquina del temps a Retorn al futur ha arribat al seu destí. Michael J. Fox i Christopher Lloyd han fet cap al 21 d'octubre de 2015 i ho han fet amb un gag memorable al talk show Jimmy Kimmel Live de la cadena americana ABC. Al plató van descobrir que els cotxes no volen ni les sabates es corden soles, però que passen coses ben estranyes, com ara que els programes de tele ja no es veuen només a la tele. “Molts ens miraran demà amb el seu telèfon mòbil asseguts a la tassa del vàter”, els va fer saber el presentador. Signes dels temps. Aquest mític 21 d'octubre a Lleida es proposava un retorn al passat. Stefano M. Cingolani, que li dóna un aire a l'excèntric científic Emmet, “Doc”, Brown, de la popular saga cinematogràfica, inaugurava els cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística amb una conferència sobre Ramon Muntaner en el 750 aniversari del cronista. Ja els aviso que me la vaig perdre. I greu que em sap. Perquè amb Cingolani vaig aprendre que Muntaner no era un cronista. Sí, ja sé que ens agrada molt citar allò que “Barcelona és cap de Catalunya en la marina e, en la terra ferma, Lleida”. Negar Muntaner és sacrilegi dels que requereixen glops d'aigua del Carme. Va tenir una vida de pel·lícula i la va escriure, però cap rei no li va demanar que ho fes. Tenia més imaginació que J.K. Rowling i com que tampoc no havia de passar comptes amb ningú, s'ho feia anar com li venia bé. La mort al llit del seu admirat rei Jaume I no li sembla digna del personatge ni narrativament eficaç, així que canvia la història per donar més força dramàtica al text. Muntaner tria un final més cinematogràfic en què el rei, moribund, és portat en llitera al camp de batalla amb les seues senyeres i el seu fill Pere surt victoriós de la batalla. És només un exemple. Hi ha moltes peces del trencaclosques que no encaixen. Però, malgrat tot, és la més coneguda de les quatre cròniques medievals. Per què? Cingolani té la resposta: “perquè ha afalagat al país”, perquè descriu la gran expansió per la Mediterrània i ho fa emprant “lo plus bell catalanesc”. De fet -vagin preparant més aigua del Carme- les cròniques “són un invent patriòtic de finals del segle XIX”. Com diria Muntaner, “què us diré?”

El retrovisor (Segre, 23-10-15)