Cuixes i remolcs

Li'n deien la Fira de Mostres i era com una festa major dels pagesos. Per Sant Miquel tocava excursió a Lleida. Tot eren adelantos, en el català prenormatiu de l'època. No sé si em vindria alguna d'aquestes tardes remotes al cap si estigués al davant d'un escamot d'afusellament, però amb la perspectiva dels anys, el meu record s'assembla molt al del coronel Aureliano Buendía rememorant el dia en què el seu pare el va portar a conèixer el gel. El meu Melquíades és una hostessa que ensenya cuixa -som als anys setanta- i fa coses increïbles, com un colacao escumós gràcies a una súper batedora que a nosaltres ens semblava acabada d'importar de la NASA. No teníem ni la més remota idea que el nostre món era a punt de canviar. Mentre nosaltres ens admiràvem amb alguna pera monstruosament grossa que ens evocava tota la sèrie B d'aquesta època literalment mutant, el senyor de la foto que presidia la nostra classe va signar cinc sentències de mort. Era vell, i estava malalt. Però era Franco. Aquell estiu de fa quaranta anys va pedregar sense clemència. Però veient com se les gastava el règim, als pagesos que van recórrer la fira sense cap possibilitat de renovar el John Deere, ni se'ls va passar pel cap de fer una tractorada com la que es va viure ahir, sense anar més lluny. Tot el contrari. “... y aún con el semblante entristecido por tan grave calamidad, la capital ha vuelto a izar sobre los mástiles del parque de los Campos Elíseos las banderas de la Feria Agrícola...” Encara dubto si les cròniques franquistes que es publicaven als diaris s'escrivien seriosament o els periodistes es feien un tip de riure mentre buscaven l'expressió més pomposa. L'encarregat d'inaugurar va ser el darrer ministre d'Agricultura de la dictadura, Tomás Allende que devia dirigir unes boniques paraules a l'”agro ilerdense”. Certes? “No podemos dudar de que sus promesas tendrán satisfactorio cumpliento”, conclou el text. En aquest cas, mai no sabrem si el bon home deia la veritat. Dos mesos més tard va morir Franco i encara que ho deixés tot atado y bien atado van començar a canviar moltes coses. La Fira de 1976 n'és una mostra. Pluja d'octavetes convidant a boicotejar el certamen i plantada de les cooperatives catalanes, que es van negar a participar-hi. Això sí, als diaris sortia en portada la reina Sofia amb motiu de la seua onomàstica. Paraula.

El retrovisor (Segre, 25-9-15)