La gran aventura del romànic

Un dia com avui de l'any 2000 el romànic de La Vall de Boí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Què lluny queda la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó. No pateixin, jo també vaig sentir esgarrifances quan l'historiador de l'art Alberto Velasco em va proposar entusiasmat de fer-ne un reportatge. Però no es refiïn de les aparences. El títol que se li dóna no promet massa, però ja els aviso que és una pel·lícula d'aventures al més pur estil Indiana Jones. Som al 1907. El Noucentisme furga en la història catalana fins a emmirallar-se en l'Edat Mitjana. Però costa de trobar-ne vestigis. Es diu per Barcelona que al Pirineu hi ha esglésies que conserven intacte el romànic. I que els antiquaris l'han començat a malvendre fora del país. Es posa en marxa la missió, encapçalada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, president de la Junta de Museus; Guillem Maria Brocà, responsable de la recerca jurídica; mossèn Josep Gudiol, conservador del Museu Episcopal de Vic; Josep Mª Goday, també arquitecte; i Adolf Mas, fotògraf que arrossegava un equip de vora cent quilos. Van anar en tren de Barcelona fins a Tolosa de Llenguadoc, van recórrer la Val d'Aran i van fer cap a la Ribagorça creuant per Colomers. Poca broma, que anaven a lloms d'uns matxos i a sobre, van patir una d'aquelles apocalíptiques tempestes de finals d'estiu. Encara no entenc com ho van aconseguir, però després de gairebé vint-i-quatre hores van arribar a Caldes de Boí. De matinada, xops i amb uns quants blaus, això sí. Al seu dietari, Gudiol descriu aquesta excursió de nivell expert que ell va fer amb sotana com una visita a l'infern de Dant. Unes hores de descans al balneari i van trobar-se de fit a fit amb la mirada del Pantocràtor. “Qui això escriu recordarà per a sempre amb emoció la data del 9 de setembre de 1907 (...) quan darrere dels alts pinacles d’un retaule gòtic va poder fer-se a la idea de com de meravellosa era la decoració de l’absis”. Tant s'emociona Gudiol que s'equivoca de data (va ser el 5). No li retraurem. Sentir-se descobridor d'una icona universal de l'art medieval que ha acabat sent la marca de Catalunya al món no té preu. El romànic que havien anat a cercar com si d'un sant graal es tractés no tan sols existia, sinó que era més gran del que mai haguessin gosat imaginar.

El retrovisor. (Segre 30-11-12)