A
la Seu Vella s'hi conservava una banya d'unicorn. Ara no filin prim i
diguin que això no és possible per la minúcia de tractar-se d'un
animal mitològic. Potser els unicorns no existeixen, però a l'Edat
Mitjana, les bosses amb pols de banya d'aquesta bèstia fantàstica
es cotitzaven a preu d'or. Tenia tantes propietats màgiques que
poques pocions es feien sense afegir-ne un toc. Posseir un polsim
volia dir que s'era ric. Tenir a casa (i qui diu casa, diu palau) una
senyora banya era un luxe que pocs es podien permetre. Un dels
afortunats era Ot de Montcada. La poderosíssima família s'havia
assegurat un bon tros de cel construint (o sigui, pagant) l'actual
capella dels Montcada de la Seu Vella. Quan el cavaller va passar a
millor vida les seues despulles, el corn miraculós i un fotimer
d'aixovar funerari van fer cap a l'antiga catedral de Lleida. La
discreció no era el fort dels nobles del segle XIV. Tanta ostentació
va córrer com la pólvora. Si a Lleida hi havia una banya d'unicorn,
havia de ser per al rei. Joan I va escriure al bisbe demanant el
preuat amulet. És de suposar que va ser un mal tràngol fer-li saber
que se li havien avançat. El comte Pere d'Urgell era un sibarita.
L'historiador de l'art Alberto Velasco explica que no és casual que
el castell de Balaguer on vivia fos conegut com el Castell Formós.
Tenia una biblioteca tan exquisida que hagués fet embogir Jorge de
Burgos, el monjo cec de El
nom de la rosa
que tant s'assembla a Borges. Pere d'Urgell tenia un poder gairebé
il·limitat i un gust delicat. Era el que avui definiríem com un
col·leccionista. Però sense lleis de patrimoni. La pega és que la
banya li reclamava un dels pocs que manava més que ell. La seua
esposa, Margarida de Monferrato, hagués estat una fidel seguidora de
Sandro Rey. Tenia una pedra que no em preguntin com t'ajudava a
quedar-te embarassada. Però malgrat els amulets, va ser la mare de
Jaume el Dissortat, el darrer comte d'Urgell. Margarida va fer tot el
que va estar a les seues mans per canviar la història i evitar que
Ferran d'Antequera pugés al tron. Fins i tot se sospita que el va
intentar enverinar. La desesperació la porta a creure que no
necessita cap unicorn per protegir el seu fill, pres a Xàtiva. En té
prou aconseguint una camisa voladora que li permetrà fugir com un
moixonet. El pla no va funcionar.
El Retrovisor (Segre, 9-5-14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada