Un
reportatge sobre el Pla de la Llitera em va fer endinsar al Segrià
més desconegut. Pobles amb personalitat pròpia i història
singular: Raimat, Sucs, Pla de la Font, Gimenells, Almacelles... Tota
una descoberta. Però el nombre de caràcters és limitat i sempre
has d'acabar esmolant les tisores. Un dels capítols aparcats tenia
nom propi: José Irigoyen. Don Pepe donava per a unes quantes
biografies. Era navarrès, però el 1955 es va establir a Suquets, on
va aixecar un poble en terrenys de l'Instituto Nacional de
Colonización per allotjar els treballadors de la seua flamant
indústria agrícola dedicada, sobretot, a l'elaboració de
conserves. En els bons temps de la colònia, a Suquets hi havia
escola, cantina, colmado, església, forn, dispensari mèdic... I un
aeròdrom! En teoria, era per transportar els productes de la
fàbrica, però el cert és que Don Pepe era un apassionat de
l'aviació, fins al punt d'encarregar a Miquel Farré, un artista que
havia pintat al fresc l'església de Raimat i la catedral de Solsona,
que li fes un mural a la capella privada dels Irigoyen amb una
insòlita aeronau solcant el cel al costat de l'arcàngel Gabriel. La
foto que vaig trobar a internet era prou eloqüent, però em semblava
tan increïble que vaig pensar que li ho preguntaria a Jordi
Gabernet. Mai no l'havia vist tan entusiasmat, i mira que
s'emocionava molt quan tenia un bon titular, com quan preparava
l'exposició 'De Gardeny a Alguaire: 100 anys de vols a Lleida'.
Quan tens una persona tan a l'abast, mai no hi ha pressa. Sempre hi
pots parlar. A la llarga llista de temes guardats per a un
indeterminat més endavant, l'avió angelical del requetè navarrès
esperava torn pacientment sense que mai no trobés el moment de
parlar-ne. Quan tens una persona tan a l'abast el temps és etern. O
això ens agrada creure. Aquest estiu ha fet setanta anys que es va
estavellar l'avió d'Antoine de Saint-Exupéry. No feia massa que
havia estat a Lleida escrivint cròniques de la Guerra Civil per al
diari L'Intransigeant. En vaig fer un article fa molts anys. Quina
ràbia que li va fer al Jordi no saber-ho quan escrivia els textos
per al catàleg. Avui fa una setmana que va perdre la vida a la
carretera. Només tenia 44 anys, com l'autor del Petit Príncep. Ja
no li podré preguntar si és cert que Don Pepe es va fer pintar un
avió a la capella de Suquets, tant com hagués disfrutat
explicant-m'ho.
Potser sí que el temps és etern, però nosaltres
no.
El Retrovisor (Segre, 15-08-14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada