dijous, 10 de setembre del 2015

Vint-i-quatre dones

Un dels poemes que més em van impressionar a l'adolescència començava amb el record de la mort del seu autor. “Me moriré en París, con aguacero, / un día del cual tengo ya el recuerdo”. I així va ser. César Vallejo és una de les moltes celebritats enterrades a la capital del Sena. A Montparnasse, amb Baudelaire. Amb el mínim de dignitat que se'ls nega als il·lustres difunts del Père-Lachaise. La darrera vegada que vaig anar a París vaig resistir la temptació. Si abans dels smartphones m'entristia aquest turisme mitòman, no vull ni imaginar-me la cua que es deu formar ara a les tombes de Jim Morrison o d'Oscar Wilde per fer-se la selfie de torn. O potser és perquè aquell agost de fa sis anys no venia de gust. “S'ha mort Isidor Cònsul”, acabava de fer saber una veu a l'altra banda del telèfon. Vaig pensar que la vida era estranya. Que el silenci que envoltava aquella mala nova que arribava des de Cervera era una illa d'irrealitat enmig del soroll infernal de l'Aquelarre. De sobte, la constatació que l'última cosa que era conscient d'haver llegit d'Isidor Cònsul anava de bruixes. Una història deliciosa i terrible a parts iguals ambientada a la Ribagorça, on tenia les arrels. El 1980, unes obres de remodelació del campanar de Les Paüls van treure a la llum centenars de manuscrits que formaven part de l'arxiu del Consell d'aquesta població. Uns documents de gran valor històric datats entre 1576 i 1636. La sensibilitat del capellà de Les Paüls, Domingo Subías, va fer possible que aquest tresor viatgés a Heidelberg, on el filòleg Artur Quintana en va treure tot el suc. Entre avorrides llistes de despeses i relacions d'impostos s'havia guardat tota la paperassa generada el 1593 arran d'un judici contra 28 dones de Les Paüls, Alins, Suïls, Perafita, Villarué i Espés, el poble dels Cònsul. Les van acusar de buixeria. Vint-i-quatre van ser condemnades i entre el 4 i el 29 de març van ser penjades o cremades -segons tenien el dia els botxins- al Roder de Sant Roc. D'aquestes 24 desgraciades, 21 eren de Les Paüls, un poble que aleshores tenia 200 habitants. En un mes es va perdre el 10% de la població, tal com sona. Com és possible que s'hagués perdut la memòria d'aquest horror? En els celebèrrims judicis de Salem, per tenir un macabre barem, van ser 19 els ajusticiats, però en tot un any.

El retrovisor (Segre, 28-8-15)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada