L'àngel ros

L'adoràvem. L'imitàvem. Era impossible resistir-se a l'àngel ros. Així li deia tothom a Farrah Fawcett-Majors, la inoblidable Jill Munroe. El 1976 s'estrenava als Estats Units una sèrie de televisió que ara potser ens ruboritzaria -no he gosat remirar-la amb ulls d'adulta- però que el 1978, quan va arribar a l'única cadena que podíem veure, ens va enamorar. L'argument era delirant: un multimilionari excèntric que no es deixa veure contracta tres guapíssimes expolicies perquè facin de detectius privats. “Les asignaron misiones muy peligrosas. Pero yo las aparté de todo aquello y ahora trabajan para mí. Yo me llamo Charlie”, ens explicava una veu en off abans de cada capítol. I elles eren els seus àngels. Farrah va causar furor. Kate Jackson i Jacklyn Smith, que donaven vida a Sabrina Duncan i a Kelly Garrett, van haver d'acceptar el seu paper de secundàries, fins i tot en els nostres jocs a l'hora de pati. Perquè Los ángeles de Charlie va traspassar la pantalla. Ens fèiem carnets de detectius amb paper de plata per donar més versemblança al rol que adoptàvem i resolíem casos complicadíssims pels quals rebíem entusiastes felicitacions del nostre Charlie imaginari. Érem bones. Farrah també s'ho va creure. I després d'una única temporada va deixar la sèrie convençuda que Jill Munroe era un destorb per arribar al cim. És cert que n'hi havia prou amb un somriure i un vestit de bany roig perquè un pòster de l'actriu es convertís en el més venut de la història. Farrah va pensar-se que allò era només el principi i va deixar plantat Charlie. La sèrie va continuar. Cheryl Ladd la va substituir fent el paper de la seua germana petita. I l'estrella de Farrah es va anar apagant. La va demandar el totpoderós Aaron Spelling per incompliment de contracte, va perdre i va haver de participar obligada en capítols especials per tal de mantenir viu el personatge. Des d'aleshores, la seua carrera va ser una successió de fracassos. Va tocar el cel amb les mans però no en va tenir prou, com si s'hagués emborratxat de poder. Parlem de l'àngel ros. Però podríem parlar de l'Àngel Ros. Quan ets a dalt sempre tens palmeros que et diuen a tot amén. Maquiavèl·lics companys de sigles que et faran el llit, assessors que viuen de tu, subordinats que et temen... i t'acabes creient, com li va passar a Farrah, el que no és.

                                                                       

    El retrovisor (Segre, 29-5-15)