La curta vida de Teresa Neele

Un dotze de gener d’ara fa quaranta anys va morir Agatha Christie. Es va emportar a la tomba un misteri sobre el qual mai no va escriure ni una ratlla. Mig segle abans del seu traspàs, el 3 de desembre de 1926, l’escriptora va desaparèixer. Tenia 36 anys, una filla petita i un marit que l’enganyava amb una noia deu anys més jove que ella. L’endemà, a mig matí, es va trobar el cotxe d’Agatha Christie en un voral d’una carretera perduda en una zona boscosa. A l’interior del vehicle, l’abric de pell de la seua propietària. Ni rastre d’ella. Centenars de policies i voluntaris la van buscar per tot arreu. La fugida voluntària semblava descartada. Sense diners i amb un trist vestit en plena nit d’hivern, no semblava que hagués pogut anar gaire lluny. The Daily Mirror va oferir una recompensa a qui aportés alguna pista. Sir Arthur Conan Doyle va oferir els serveis del seu alter ego, Sherlock Holmes, per resoldre l’enigma. Però tot va ser en va. El fantasma de l’assassinat planava sobre el marit de la dama del crim, encara que no hi hagués cadàver. Semblava un cas per a Hercules Poirot. O Miss Marple. De sobte, arriba una carta manuscrita d’Agatha. El mata-segells indicava que l’escriptora la va enviar a tres quarts de deu del matí del dia després de la seua desaparició, una estona abans que es trobés el cotxe. El text no aportava llum, només indicava que havia sobreviscut a la primera nit fora de casa. El 14 de desembre, 11 dies després, un treballador del Swan Hydropathic Hotel, a North Yorkshire, va alertar la policia que hi havia una hoste al balneari que s’assemblava molt a l’autora perduda, però que s’havia registrat com a Teresa Neele, de Ciutat del Cap. Vestia de manera elegant i feia vida normal. Llegia els diaris, que anaven plens d’Agatha Christie, i fins i tot se l’havia vist ballar. Tot era molt estrany, però la policia i l’home de l’escriptora van agafar un tren i es van presentar a l’establiment. La senyora Neele els va saludar educadament. El marit, atònit, li va preguntar si no el reconeixia. “Em resulta vagament familiar”, expliquen que va dir. Agatha va tornar a casa. Oficialment, va ser un episodi d’amnèsia. Que l’amant i futura segona esposa d’Archibald Christie també es digués Neele, figura que va ser casual. Brillant.

El retrovisor. (Segre, 22-1-16)