Estimat Matteo

Pregunta estranya, inesperada: “Que postrem?” No es tractava de fer cap genuflexió. Pel context, s’entenia perfectament que aquella nena que posava la dièresi a “raïm” quan encara no havia començat primària, volia saber si es donava per acabat el segon plat i es passava a les postres. La família va adoptar aquell verb inexistent, però només l’emprava a la intimitat. El llenguatge és meravellós. Una sola paraula i serà salva la meua ànima. Bé, millor si en són unes quantes. Si, ben afilerades, expliquen una història. La de Matteo és preciosa. Té vuit anys i és de Ferrara. Ara fa poc, en un examen de llengua havia de posar un adjectiu a una flor, una margarida, en concret. Ell ho va tenir clar: petaloso (flor en italià és masculí: fiore). La mestra de Matteo va desfullar-ne una. Sí o no? Petaloso no existeix en italià. Havia de desenfundar el retolador roig, però aquell error era tan bell! Margherita Aurora –el nom fa la cosa, queda clar– va explicar als seus alumnes quina era la tasca que feia l’Accademia della Crusca, l’equivalent al nostre Institut d’Estudis Catalans, i va proposar a l’enginyós Matteo que adrecés una carta a l’acadèmia proposant la incorporació del nou terme. A Maria Cristina Torchia, consellera lingüística de la Crusca, el nou adjectiu li va avançar la primavera i va contestar la missiva el 16 de febrer. “Estimat Matteo: la paraula que has inventat està ben formada”, li avançava. I no ho deia per dir. Fins i tot li’n posava exemples: Si “pelo + oso: peloso = ple de pèls, que té molts pèls”, seria ben lògic que petalo + oso formés la paraula petaloso, o sigui, amb molts pètals. Però no n’hi ha prou amb la lògica perquè l’adjectiu s’incorpori al diccionari. “Si aconsegueixes difondre la paraula i fas que la utilitzin moltes persones, aleshores petaloso serà un terme més de la llengua italiana”. La lingüista s’acomiada amb una recomanació literària per a tota la classe: Frindle, d’Andrew Clements, un llibre que explica la història d’un nen que es va inventar una paraula i va intentar que entrés al diccionari. Potser perquè sóc muggle però em sembla cosa de màgia. Per cert, aquesta paraula, sorgida de la imaginació de J. K. Rowling, va incorporar-se a l’Oxford English Dictionary el 2002. Preciós.

El retrovisor. (Segre, 26-2-16)